Empresa de Trabajos Verticales en Barcelona, Sabadell, Terrassa y toda Catalunya.

TREBALLS VERTICALS AL DIARI DE TERRASSA

UN MÓN A LES ALTURES

Treballs Verticals Diari Terrassa

Feines Verticals

Sectors com la construcció o la jardineria necessiten professionals capaços de treballar a gran alçària.

Dissabte 28 de febrer de 2015
Diari de Terrassa
Treballs Verticals al Diari de Terrassa

TREBALLS VERTICALS

Què són?

Els treballs verticals són tècniques per treballar en altura que es basen en la utilització de cordes, ancoratges i aparells de progressió per arribar a llocs de difícil accés. S’usen en punts en què no es pot instal·lar una bastida convencional.

On s’apliquen?

En rehabilitacions i manteniments d’edificis; façanaes, patis de llums, teulades, envans pluvials, etcètera. També per accedir a arbres alts, pous subterranis, línies elèctriques aèries, centrals hidràuliques, talussos, obra civil i pública …

Avantatges

Com que no hi ha grues ni bastides ni estructures fixes l’execució de l’obra és més àgil i ràpida. També és més econòmica: fins a un 20 % d’estalvi respecte a un sistema convencional. No s’ocupa el carrer; només se senyalitza un perímetre de seguretat.

Penjats – TREBALLAR EN PLA VERTICAL

Hi ha professionals que passen la seva jornada laboral a 15, 30 o 40 metres d’altura. Benvinguts al món dels treballs verticals.

Treballs Verticals Diari Terrassa

No són Spiderman, però es passegen per les façanes i teulats amb la mateixa desimboltura que l’home aranya. Són els especialistes en treballs verticals: escaladors reconvertits en paletes (o viceversa) capaços de rehabilitar edificis, instal·lar lones i elements publicitaris, netejar vidres, pintar, reparar, segellar…

El catàleg de serveis d’una empresa de treballs verticals és molt ampli. La premissa principal és que han de ser feines en altura i en llocs de difícil accés. Per què? Perquè de vegades hi ha obres que es fan molt amunt però per fer-les s’instal·la una bastida o s’usa una grua de braç articulat. En aquest cas parlem de treballs en altura (per sobre dels dos metres). En els treballs verticals els operaris es pengen amb cordes i treballen en suspensió.

“A Europa hi ha una normativa per a cada cosa, però a Espanya en treballs verticals hi ha un buit legal”, assegura Edu Gàlvez, fundador de Servertik, empresa de serveis verticals. El que sí que està clar és que aquest és un sector que forma part de la construcció i que les empreses que s’hi dediquen han de complir amb la normativa de prevenció de riscos laborals.

“El sector ha crescut molt en els darrers anys però no vol dir que tothom estigui preparat per fer aquesta feina –puntualitza Jaume Bofill, responsable d’una empresa de Treballs Verticals. És molt important que els clients s’acostumin a demanar a les empreses tota la documentació per comprovar que està tot en regla.” Si la prevenció de riscos és important sempre, en obres en altura és fonamental. Per això abans de començar cal comptar amb la llicència de l’Ajuntament i un pla de seguretat visat pel departament d’Indústria.

Tècniques d’escalada

Com s’ho fan els professionals per colar-se en un celobert o netejar sanejar una cornisa a 35 metres? Amb tècniques pròpies de l’escalada i l’espeleologia. En molts casos la gent que es dedica a aquesta feina eren aficionats a l’alpinisme que han acabat convertint el seu hobby en una professió. És clar que amb saber penjar-se no n’hi ha prou. Quan s’arriba a lloc s’ha de ser capaç de segellar una finestra o reparar un caneló pluvial.

“Primer contractem gent amb ofici i després els ensenyem a penjar-se”, explica Jaume Bofill en relació amb la política de la seva empresa. “És important que el treballador tingui vocació per a aquest ofici –considera Edu Gàlvez. A vegades he contractat gent que no en tenia i ha durat una setmana.”

Una persona que ha de passar la seva jornada laboral penjada d’un arnès ha de tenir tècnica, ofici i molta sang freda. “Normalment la gent que ve de l’escalada ja la té”, puntualitzen els experts.

Una de les empreses més importants en la producció de material per als treballs verticals és la francesa Petzl, fundada per Fernand Petzl, explorador i espeleòleg.

Treballs Verticals Diari Terrassa

Els primers treballs verticals es remunten a finals del segle XIX i principis del XX, amb la construcció de la Torre Eiffel de París o el Mont Rushmore de Dakota del Sud, que exhibeix quatre grans bustos de 18 metres d’altura amb les cares del primers presidents dels Estats Units.

Quant a la feina, n’hi ha i força. Especialment després de la ventada de desembre, que es va emportar per davant cobertes, envans pluvials, claraboies… Aquell va ser un episodi puntual que va obligar les empreses de la zona a abandonar les feines de tràmit per cobrir mil i una urgències. “Encara avui estem ocupats a solucionar els desperfectes”, diuen.

Recuperació

Al marge del vendaval, els professionals dels treballs verticals han detectat un certa “recuperació” en tot el que són rehabilitacions i manteniments. Que podria anar a més perquè una nova normativa obliga ara els edificis de més de 40 anys a passar una inspecció tècnica. “El problema és que els espais comunitaris no te’ls sents teus, però la gent ha de tenir consciència que l’edifici és la pell de casa seva”, diu Jaume Bofill. I avisa: “La falta de manteniment comporta una despesa més gran”.

Els Clients

Els principals clients d’una empresa de treballs verticals són les comunitats de veïns, els ajuntaments i les grans companyies de la construcció, que els subcontracten per a obres de difícil accés.

Les feines més habituals a Terrassa són rehabilitacions i sanejaments de façanes, impermeabilitzacions, instal·lacions, segellats o neteges en edificis de 5 o 6 plantes que fan entre 15 i 18 metres d’altura. Però l’univers vertical comprèn altres serveis com manteniments industrials, instal·lació de lones i elements publicitaris, obra civil (ponts, ports, preses), línies de vida i sistemes de seguretat, treballs en torres de telecomunicacions… La llista és gairebé tan llarga com alta. //

En bona forma

La majoria de gent que es penja té entre 30 i 40 anys. Els més joves potser no tenen prou experiència i els més grans pot ser no aguantin tota una jornada sospesos a l’aire. “És molt dur, o et mantens bé físicament o el divendres acabes destrossat”, asseguren els que fa anys que es dediquen a aquesta feina. La postura que s’adopta mentre es treballa (com si s’estigués assegut en un gronxador) fa que l’esquena i els genolls pateixin molt. “Per fer aquesta feina s’ha de tenir certa condició atlètica”, coincideix la gent del sector. Per contra, si hi ha alguna cosa que segur que no pot tenir un treballador vertical és vertigen. La por de caure daltabaix és incompatible, of course, amb una feina d’altura.

 

L’ENTREVISTA

Treballs Verticals Diari Terrassa

Edu Gàlvez, fundador de Servertik

“M’ENCANTA”

Fa 10 anys que es dedica als treballs verticals, tot i que no va fundar la seva pròpia empresa fins a aquest estiu.

Per què escull aquest ofici?

Vinc del món del manteniment i el meu esport preferit des que tenia 15 anys és l’escalada. És l’ofici de la meva vida.

Es penja?

Sí. He muntat l’empresa per això. M’encanta.

Recorda alguna obra especial?

Totes ho són. No vull caure en la monotonia. Com més complicada és, més malament ho passes però també disfrutes més. El més important en aquest ofici és la seguretat. Això és sagrat.

L’equip per a una feina amb molt pocs accidents laborals

En una feina en què els principals riscos són la caiguda de persones o materials, l’equip és bàsic per treballar de forma segura. Un Equip de Protecció Individual (EPI) dun treballador vertical consta de cordes, un arnés de suspensió i un cap d’ancoratge doble. Les cordes que s’usen normalment són de poliamida de 10 mm de diàmetre. El treballador sempre va lligat per dues cordes: la de descendre i la de seguretat. També s’usen cordinos, cordes auxiliars de 8 mm de diàmetre o menys, que serveixen per assegurar les eines i evitar que puguin caure a terra. A més el treballador necessita aparells per ascendir (bloquejadors) i per descendir (descensors)-, així com una cadira (per a les feines de més llarga duració). Quant a l’uniforme de treball, cal anar amb casc, ulleres, guants i calçat de seguretat, com qualsevol altre operari de la construcció. “Al principi de fer aquesta feina anàvem sense casc i amb un arnés d’escalada”, recorda Edu Gàlvez. Ara el sector s’ha regularitzat una mica més – no del tot encara – i les empreses catalanes treballen amb materials que compten amb l’homologació europea.

Per poder penjar-se d’un edifici de quinze plantes amb total seguretat és molt important que l’equip a utilitzar estigui en condicions òptimes. “El primer que ha de fer un treballador vertical és cuidar el seu equip: casc, arnès, aparells de progressió, etcètera”. La segona cosa és revisar les cordes i els materials que s’utilitzaran i la tercera, detectar possibles perills que pugui haver-hi a la façana o teulada on s’ha de fer la feina. Després ja es pot començar a teixir la “teranyina” que actuarà com a xarxa de seguretat. “Sempre que un treballador es penja està assegurat per 5 o 6 punts d’ancoratge” “Si es treballa com cal, el risc és zero”. “És un dels sectors amb menys accidents laborals”, confirma Edu Gàlvez. “ A diferència de l’escalada, en els treballs verticals els sistemes de seguretat es multipliquen per dos. “A més, en totes les obres ha d’haver-hi almenys dos operaris: el que es penja i un altre amb l’arnès a punt per si passa res.

 

Font: Cristina Moragas, Diari de Terrassa

Ver otros Servicios